obro la llum.
un instant abants et tenia mirant-me fixament. de front.
la teva mirada blava. el teu nas que, de ben segur, a l'estiu regala pigues amb les que subrayar aquest ulls.
davant meu.
però ara m'acabo de despertar i no tinc per on començar a buscar-te.
avui Barcelona és massa gran i quí em diu que no ets a l'altre banda del planeta.
tinc fred aquesta nit i no vull ningú que no siguis tu. i tu no hi ets, l'oferta és clara. em quedaré escrivint fins massa tard explorant racons que feia temps creia oblidats i buscant alguna cançó que em convidi a plorar.
em fa por que quant et vegi faci alguna bogeria. no seria el primer cop.
t'espantaràs fugiràs lluny no tornaràs.
quant balles mires perduda enmig de la gent. dones voltes i bellugues les mans i apretes els llavis i jo et menjaria a besades. però no tinc el valor.
tinc una por tremenda. tinc una por tant gran que gairabé no em sembla meva. però no la vull compartir.
em fa por que no ens enteranyinem en alguna cotidianitat. que no puguis saber com sóc i que se'm vagi desfent el teu record. que hagi de forçar les coses i dir-te tot d'una que t'estimo o que vull abraçar-te mentre breçoles aquest nadó. em fa por no descubrir-te mai.
més por em fa acabar, en un moment o altre, tot d'una,
descubrint-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada