http://tacafulla2.blogspot.com/2009/04/cada-vez-peor-senor-saura.html
no sé, la veritat, no sé...tot i axí em dona l'extranya sensació que això abants ja algú ho ha viscut...això abants ja algú. i no en un temps molt llunya. no en el temps de les paraules que arcaiques ens sonen massa infinites. no en el temps d'avis i pàraules que semblaven tenien sentit, no, no, no; un temps molt més proper. em sembla que això avui que anomenen una petita minoria ja algú ho havia sentit i que els cops i l'omnipresent i la única i la por a sortir i millor quedar-se a casa ja algú ho havia sentit. en un passat no molt llunya. i em dona un " no sé què" que els nostres, els petits ens tornaran a mirar incrèduls i ens diran, al igual que jo t'ho he preguntat mil vegades, i com és que aguantaveu? cóm és que no ho veieu?i espero aquest cop poder-li dir als meus petits, aquells que vinguin darrera meu mira aquí, i aquí, i més enllà. tot això són silñencis que hom a hagut d'aguantar. per que estavem sols; per que quan tothom es possi medalles i diguin: jo tambè vaig combatre aquella falsa democràcia, aquella dictadura encoberta i no se'ls hi caigui la cara de vergonya, aquest pobre vell que avui comença pugui escopir-los a la cara. i recordar-los. i recordar´-te ara petit que encara estàs per nèixer, que tens raò, que endavant, que serem sempre aquesta eterna minoria...i com va dir Manuel Delgado...i què?
