bon vent i barca nova

la ciutat tornava de nou al seu lloc. allà on li corresponia. a la grisor de parets. res no havia canviat. al café amb regust de melancolia. a la des-havitació plagada de records insomnes. al enrajolat de freds i tremolors. a les cares repetides que mai t'han sabut dir res. avui no havia de ser especial, i pensar-ho no canvia les coses. no, esclar. així que jo preparava maletes i retalls amb els que fugir de nou. sense portes obertes. sense presses programades. i sense saber cap a ón.