"El pájaro cautivo no sólo ha perdido conciencia de que la jaula es una jaula,
Ezequiel Martinez Estrada.
jo desitjava, seguia desitjant a voltes, un amor darrera la cantonada i salvarme, tot d'una, salvarme. que d'imprevist el xiuxiueig a la meva orella iniciés un inici per tot i que no hagués de racionalitzar la terrible infàmia de la cotidianitat i dels dies que només saben existir. jo ho desitjava tranquilament com aquell qui no espera i, de vegades, em descobria buscant algún racó precís on poder llegir a Bonnanno i donar-li l'espai que aquest es mereixia. una platja sense sorra triturada. una plaça amb un bri de vida. un imposible a Barcelona.
Em resisteixo a pensar que és imposible.
em resisteixo a doblegar-me davant el fatalisme.
pero em canso.
em canso.
nso.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada