tornant de s'illa.

la raó m'està matant la poesia.

enfebrat al llit no deixo de pensar-hi. racionalitzo les ganes, l'impuls. em moro a miques. dono voltes i sembla que trobo un fil a on aferrar-me. però no.
Barcelona avui plora insistent i crida volent ser una tempesta però sap que és tansols un espectacle, una representació del que hauria de ser la ràbia però al que, impotent, no hi arriba. Barcelona, de vegades tant inòcua, asèptica, indiferent busca ser una altre. la d'aquells dies. la que va ser.
una rosa de foc, una veritat imprevisible, indomesticable, espontànea, autònoma. una veritat present, contemporànea i contradictòria. un cotidià unit pel conflicte i per les ganes, la necesitat de viure, tot d'una.

i avui aquest a mitjes...o a un quart.