"esperar es tomar muerte en cuentagotas"
les ganes havien marxat. tornava a ser aquell puregós i menut. aquell de sempre. amb la càrrega de segles i cantonades d'esperes infinites. repasant els racons de la meva pell. cridant cap a dins del tot. més encara. i quina llàstima que sàpiga amb tanta certessa que aquest temps ja no tornarà. no per tu. no, no per tu. tu que m'has recordat el temps de rellotges. que he viscut l'impaciència adolescent. que he voltat cada cantonada amb l'ilussió de trobar-te. ja n'hi ha prou. bon vent. i barca nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada