omple't de tu

feia dies que la veia així. bé, el cas és que sempre l'he recordat deixant espais buits, esperant algú per omplir-los. algú suficientment. algú, potser, que no s'atrevia a picar a la porta. algú a qui ella no s'atreviria, potser, o de ben segur, a obrir mai. i el cas és que passaven els anys, i així recordo a ma germana. esperant. esperant. i de vegades recolçada a la finestra, impacient de l'anunci que la dugués ben lluny. ben lluny. i d'altres amagada rera la fantasia astuta i pueril d'un passadís de l'universitat. i jo feliç de que em descubrissis el socs i entrebancs que em venien mossegant troços de futur. així. troços d'un futur que ja és, a hores d'ara, ben llunyà.
avui t'he vist. ja sé. em diràs. però si, avui t'he vist. i el teu record em colpeja. he reviscut dolors oblidats. temps que pensava que ja no hi eren. la distància, ja saps. avui em sembla que tot va bé allà. però el que passa és que sense mirar-te als ulls l'engany és facil. si, tant facil. així que passen els dies. les hores. els minuts pesats com un maig estudiantil. com un agost decadent y en flames. i tu m'enganyes. de ben lluny. tu m'enganyes.
i et segueixo veient o imaginan-te deixant un espai buit que algú a d'omplir. un espai buit en la teva essència. un espai buit. un espai buit. un espai que clama i crida per una oportunitat. que clama i crida pel seu temps...per un temps que mai li has donat.

a Jana.

...cuida't i estimat més del compte, sempre més del compte, sobretot ara que no estic allà per donar-te una forta abraçada i un petó al front.

t'estimo.