així doncs ens ha tocat escoltar les nostres própies paraules.
estimar-nos tot d'una i aprendre una altre forma sense saber ben bé quina.
un amic. un nosaltres que s'esten molt més lluny o potser no és qüestió de llunyania; molt més aprop, vull dir, llavors. molt més extensiblement aprop. ell tu ella nosaltres en expansió. una expansió gairabé infinita.
una petita revolució. una petita i enormes ganes d'entendre des de l'estòmac i sense paraules. sense preguntes i amb una remor al ventre més enllà de les respostes.
ell tu ella nosaltres.
estimar-nos potser no d'una manera diferent sinó estimar-nos com mai ens han dit que es podia. imposiblement sincer, bell, amics, amants.
preparant-nos per al dolor de saber-nos sobre res, no podent-nos aferrar fortament enlloc i obrint la possibilitat de no acabar d'entendre. sent els actors i actrius principals d'això que avui ens traspassa. essent principalment protagonistes. la por de fer-nos terriblement responsables del nostre dolor.
haig d'estimar-nos. haig d'estimar-me. amb calma amb passió amb avarícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada