desde que ens heu robat les paraules no podem dir res més que mentides.
no ens enteneu. no ens entenem. ens ofeguem pretenent donar-nos escuses i morim en l'intent d'articular aquest dolor de segles per tal de trobar algún sentit. i no en té un. els té tots.
aquest enrenou que els estomags ballen, aquesta tirantor a la pell, aquestes apretar de punys i dents i ulls i complicitats no té una forma exacte: no l'esperem!
no l'esperem i això és una demanda. una demanda a tú que al meu costat em mires impacient ansiosa d'alguna raò que planyidera ens calmi. i no hi ha calma. no hi ha calma.
desde que ens heu robat les paraules no diem res més que mentides. Anem a mentir-nos plegades, sabem que només els nostres ulls poden dir-nos una veritat que les nostres veus no saben o no poden encara articular.
anem a mentir-nos plegades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada