no te salves.

"No te salves,
ni ahora,
ni nunca,
no te salves."

Mario Benedetti.

No es temps de salvar-se. no, no és temps. avui no és temps per ser feliç dins la misèria del món que ens rodeja. es temps per la responsabilització. es temps per odiar la vida que no és vida y per voler la vida que encara no sabem, però que intuïm en la nostra negació. és temps per prendre partit, per saber quin és el nostre lloc; o amic o enemic. no és temps per la tolerància per que tolerar l’assassinat, l’espoli, la tortura, la massacre ens converteix en còmplices, en culpables. una de dos, o ens agrada la nostra vida i la defensem tot i sabent als estadis d’explotació i esclavatge, de guerres i de misèries quotidianes a les quals condemnen a una gran majoria de la població o actuem contra la nostre vida que no és vida, contra la nostre existència automàtica i corrompuda. es temps per a la denuncia. cap acció és innòcua. és temps per la negació, per voler ser i no resignar-se a menys. és temps pel malestar i per deixar de salvar-se contínuament. temps per habitar el nostre cos, per mirar-nos als ulls. per saber qui hi ha al teu costat. fer front a la soledat, a la hermètica consistència del nostre jo. i deixar que el foc ens il·lumini el rostre.

potser no hi ha res nou per crear, però una cosa és clara: encara resta tanta, tanta infàmia per destruir...